Una de les
primeres preguntes que em van fer a l’arribar a Nandoumari va ser: Barça o
Real?. Òbviament, no hi va haver cap dubte en la resposta. El més sorprenent és
que aquí tothom té clar a quin dels dos eterns rivals dóna suport i es tracta
una posició innegociable. Moltes vegades em qüestiono què haurà fet que algú
sigui madridista o culer. Si bé a casa nostra, l’afició normalment ve de
família, en què es basa un nano d’aquí per decidir ser del Madrid o del Barça?. És curiós, ja que sovint imiten l'afició del voluntari que arriba, però en el meu cas, el meu germà és merengue i no hi ha qui ho canviï!.
Aquí
tothom duu samarretes d’equips de futbol europeus, predominant les del FC
Barcelona i Reial Madrid, però també del Chelsea, el Milan, el Manchester City
o el Paris SG. Alguns models s’acosten molt als originals, mentre que d’altres
no poden amagar la mala qualitat de la còpia. És molt fàcil adquirir una
d’aquestes peces; al lumo, mercat
dominical, de Dindéfélo n’hi ha per triar i remenar. Però si no hi ha la
possibilitat de comprar-ne, cap problema, qualsevol samarreta es pot acabar
“tunejant”. Així doncs, és usual veure nanos que duen escrit amb boli ‘CR7’,
‘Özil’ o ‘Messi’ a la seva indrumentària. El més graciós és que la majoria d'aquests nens mai han vist jugar aquests jugadors i ni tan sols saben quina cara tenen!.
Cada
tarda, al voltant de les 18h, nens i joves es reuneixen a les afores del poble,
‘ka terrain’, al camp de futbol, per
jugar a ‘ballon’. És un descampat de
pedretes i sorra ferrosa i superfície desigual, on és imprevisible saber cap
on botarà la pilota. Fins i tot hi ha un arbre al bell mig que ben sovint
entorpeix el joc o, en el millor dels casos, és utilitzat per fer alguna paret
per despistar al contrincant. Les porteries estan fetes a base de troncs i
canyes de bambú, i la seva base consisteix en pedres agrupades.
L'arbre que presideix el camp de futbol de Nandoumari. |
La porteria del camp de futbol de Nandoumari. |
Mentre el
grup d’adolescents ocupa el camp principal, els nens més petits juguen al camí adjacent,
amb una petita pilota feta a base de gomes enrotllades, i on no les porteries
es cenyeixen a l’espai entre dues pedres.
Una de les
coses que em va sorprendre més a l’arribar aquí, potser no va ser tant la passió pel
futbol, de la qual ja n’era més o menys conscient abans de venir degut als
mitjans de comunicació, sinó més aviat la capacitat dels joves per estar
informats de l’actualitat futbolística, tot i la manca de recursos.
Nandoumari
és un poble d’uns 350 habitants, amb nuclis disseminats, situat dalt d’un
altiplà, a tocar de la frontera amb Guinea. Aquí no hi ha electricitat ni aigua corrent, cap casa compta
amb televisió, només hi ha certs punts de cobertura de telèfon i la senyal de la
ràdio no arriba bé a tot arreu. No obstant això, els joves estan al cas dels
últims resultats de la Champions,
dels fitxatges de l’estiu o del pichichi
de la Lliga espanyola.
Els
adolescents més aficionats, quan hi ha partit, es desplacen a peu fins a Dindéfélo,
a baix de la muntanya, a uns 6km. Allà, solen anar al poste de santé, on hi ha un petit televisor amb accés a Canal+ al
voltant de la qual es poden arribar a congregar un centenar de persones, tal
com va passar a la última final de la Champions League [Crònica al blog del Xabi]. També
hi ha tres o quatre cases particulars que
gaudeixen d’aquest aparell i de plaques solars, i qualsevol que vulgui anar-hi
a veure un partit hi és benvingut, encara que en un petit menjador sense ventilació s'hi acabi aplegant una trentena de persones!. A vegades també van en bicicleta fins a
Sahoro, ja a Guinea, on una família té un petit televisor.
Aficionats reunits al poste de santé de Dindéfélo. Final de la Champions League, 24-05-14. |
I si no hi
ha la possibilitat de veure’l en directe, sempre es pot tirar de ràdio –vaig
poder escoltar un clàssic per RNE Internacional- o de mòbil. El codi #555# et
permet accedir a qualsevol estadística de les lligues europees o de campionats
mundials.
Escoltant el clàssic de Lliga per RNE, març 2014, a Badiari. |
He arribat
a tenir discussions sobre quantes lligues ha guanyat l’Atlético de Madrid al
llarg de la seva història o sobre el nombre de gols de Neymar a la Lliga, jo tirant
de memòria, i ells de #555#!. Algunes nits, després de sopar, alguns amics del
poble, com l’Alseini, el davanter centre de Nandoumari i molt culer, o el Djibril,
el segon porter de l’equip i súper madridista, vénen a casa a fer petar la
xerrada i discutim sobre quin o altre jugador ens agrada més o qui creiem que
guanyarà la Lliga.
Alseini i Djibril, uns autèntics aficionats al futbol. |
Aprofitant
aquest furor pel futbol, el mes d’octubre passat l’IJGE, a proposta del Xabi
Rodríguez, del Departament Socioeconòmic [aquí entrevista a SER Catalunya], va iniciar el Campionat de Futbol de les Reserves Naturals de Dindéfélo i Goumbambere,
amb l’objectiu de donar a conèixer les funcions d’aquestes àrees protegides
entre la població i despertar un sentiment d’orgull per tenir el privilegi de
viure en un lloc així.
En aquesta
competició hi participen 16 equips, pels 18 pobles que conformen les dues
reserves, i cada dissabte els camps de futbol repartits per ambdues àrees
s’ambienten per l’ocasió: la gent del poble s’hi acosta a animar i les noies llueixen els seus millors vestits. Els jugadors s’han de desplaçar a peu o en
bici fins el terreny on toqui jugar, encara que a vegades pot estar a uns 10km de distància. Per aquest torneig han pogut estrenar
pilotes i equipacions, donades per Qatar Foundation, Esport Solidari
Internacional i per l’escola donostiarra Santo Tomás Lizeoa. Fer arribar tot
aquest material fins aquesta regió aïllada no ha estat fàcil; cada vegada que
algun voluntari ha viatjat des de Dakar, ha dut amb ell alguna caixa ben plena.
No obstant, els jugadors no compten amb el calçat adequat i sovint utilitzen
sandàlies de plàstic amb o sense mitjons. Els banderins
del linier són branques d’arbustos i el terreny de joc s’acaba quan topes amb
els aficionats o amb la vegetació.
Àrbitre assistent de l'últim Nandoumari-Afia. |
Noies assistents al Nandoumari-Afia. |
Després
d’haver presenciat un parell de partits d’aquesta competició, he detectat
certes similituds en les maneres de jugar dels equips. Primerament, la pilota
va més per l’aire que per terra i el joc és molt físic. L’Antares, voluntari a
Nandoumari, forma part de l’equip del poble i està intentant introduir idees
tàctiques, per tal que els jugadors no vagin amunt i avall darrere la pilota
sense solta ni volta, així com treballar les jugades d’estratègia. Si bé els
futbolistes a priori tenen clar quina
posició ocupen al camp, a la pràctica, s’obliden una mica de la pissarra.
Onze titular de Nandoumari, en el partit contra Dande. |
No obstant,
intenten imitar al màxim els esportistes famoso.: Un corre com Cristiano
Ronaldo; d’altres equips practiquen rondos per escalfar simulant l'estil Barça, però amb el porter al mig i els altres 10 al voltant, de manera que els
jugadors de camp poc acaben escalfant; quan algun es fa mal i cau a terra, li
estiren la cama cap amunt com si tingués rampa, com veuen fer a la tele, sense
saber que si pateix alguna lesió això el perjudicarà més encara... I sovint, es
queixen del reglament per desconeixement.
Jugador de Nandoumari lesionat en el darrer partit contra Afia. |
Les
particularitats del lloc són evidents i les problemàtiques que
sorgeixen al llarg de la competició, ben singulars: equips que intenten fer
jugar futbolistes d'altres pobles, infringint el reglament, o bé equips
que no es presenten a la cita degut a enterraments o per no conèixer el
dia del partit. En qualsevol cas, la resposta de tota la població davant d'aquesta iniciativa ha estat molt bona. El torneig està en boca de tothom i, de fet, coneixen el Xabi com a "Xabi FIFA". Els equips que es troben més lluny, a la reserva de Goumbambere, li fan arribar les actes dels partits a través de missatgers que li donen cartes a nom de "monsieur mon amie le blanc" mentre va pel carrer.
La final
del Campionat de les Reserves Naturals de Dindéfélo i Goumbambere tindrà lloc
el mes de desembre, en format Final 4, essent les semifinals i la final en el
mateix cap de setmana. Els aficionats tindran la sort de poder-ne gaudir amb
vistes a un paisatge espectacular que cap estadi del món pot oferir, l’hàbitat
dels ximpanzés, un lloc que el futbol està ajudant a protegir.