Futbol en un racó de món

Una de les primeres preguntes que em van fer a l’arribar a Nandoumari va ser: Barça o Real?. Òbviament, no hi va haver cap dubte en la resposta. El més sorprenent és que aquí tothom té clar a quin dels dos eterns rivals dóna suport i es tracta una posició innegociable. Moltes vegades em qüestiono què haurà fet que algú sigui madridista o culer. Si bé a casa nostra, l’afició normalment ve de família, en què es basa un nano d’aquí per decidir ser del Madrid o del Barça?. És curiós, ja que sovint imiten l'afició del voluntari que arriba, però en el meu cas, el meu germà és merengue i no hi ha qui ho canviï!.

Aquí tothom duu samarretes d’equips de futbol europeus, predominant les del FC Barcelona i Reial Madrid, però també del Chelsea, el Milan, el Manchester City o el Paris SG. Alguns models s’acosten molt als originals, mentre que d’altres no poden amagar la mala qualitat de la còpia. És molt fàcil adquirir una d’aquestes peces; al lumo, mercat dominical, de Dindéfélo n’hi ha per triar i remenar. Però si no hi ha la possibilitat de comprar-ne, cap problema, qualsevol samarreta es pot acabar “tunejant”. Així doncs, és usual veure nanos que duen escrit amb boli ‘CR7’, ‘Özil’ o ‘Messi’ a la seva indrumentària. El més graciós és que la majoria d'aquests nens mai han vist jugar aquests jugadors i ni tan sols saben quina cara tenen!.

Cada tarda, al voltant de les 18h, nens i joves es reuneixen a les afores del poble, ‘ka terrain’, al camp de futbol, per jugar a ‘ballon’. És un descampat de pedretes i sorra ferrosa i superfície desigual, on és imprevisible saber cap on botarà la pilota. Fins i tot hi ha un arbre al bell mig que ben sovint entorpeix el joc o, en el millor dels casos, és utilitzat per fer alguna paret per despistar al contrincant. Les porteries estan fetes a base de troncs i canyes de bambú, i la seva base consisteix en pedres agrupades.

L'arbre que presideix el camp de futbol de Nandoumari.

La porteria del camp de futbol de Nandoumari.

Mentre el grup d’adolescents ocupa el camp principal, els nens més petits juguen al camí adjacent, amb una petita pilota feta a base de gomes enrotllades, i on no les porteries es cenyeixen a l’espai entre dues pedres.

Grup de nens que juga cada tarda a futbol, al costat del camp de futbol.

Una de les coses que em va sorprendre més a l’arribar aquí, potser no va ser tant la passió pel futbol, de la qual ja n’era més o menys conscient abans de venir degut als mitjans de comunicació, sinó més aviat la capacitat dels joves per estar informats de l’actualitat futbolística, tot i la manca de recursos.

Nandoumari és un poble d’uns 350 habitants, amb nuclis disseminats, situat dalt d’un altiplà, a tocar de la frontera amb Guinea. Aquí no hi ha  electricitat ni aigua corrent, cap casa compta amb televisió, només hi ha certs punts de cobertura de telèfon i la senyal de la ràdio no arriba bé a tot arreu. No obstant això, els joves estan al cas dels últims resultats de la Champions, dels fitxatges de l’estiu o del pichichi de la Lliga espanyola.

Els adolescents més aficionats, quan hi ha partit, es desplacen a peu fins a Dindéfélo, a baix de la muntanya, a uns 6km. Allà, solen anar al poste de santé, on hi ha un petit televisor amb accés a Canal+ al voltant de la qual es poden arribar a congregar un centenar de persones, tal com va passar a la última final de la Champions League [Crònica al blog del Xabi]. També hi ha tres o quatre cases particulars que gaudeixen d’aquest aparell i de plaques solars, i qualsevol que vulgui anar-hi a veure un partit hi és benvingut, encara que en un petit menjador sense ventilació s'hi acabi aplegant una trentena de persones!. A vegades també van en bicicleta fins a Sahoro, ja a Guinea, on una família té un petit televisor.

Aficionats reunits al poste de santé de Dindéfélo. Final de la Champions League, 24-05-14.

I si no hi ha la possibilitat de veure’l en directe, sempre es pot tirar de ràdio –vaig poder escoltar un clàssic per RNE Internacional- o de mòbil. El codi #555# et permet accedir a qualsevol estadística de les lligues europees o de campionats mundials.

Escoltant el clàssic de Lliga per RNE, març 2014, a Badiari.

He arribat a tenir discussions sobre quantes lligues ha guanyat l’Atlético de Madrid al llarg de la seva història o sobre el nombre de gols de Neymar a la Lliga, jo tirant de memòria, i ells de #555#!. Algunes nits, després de sopar, alguns amics del poble, com l’Alseini, el davanter centre de Nandoumari i molt culer, o el Djibril, el segon porter de l’equip i súper madridista, vénen a casa a fer petar la xerrada i discutim sobre quin o altre jugador ens agrada més o qui creiem que guanyarà la Lliga. 

Alseini i Djibril, uns autèntics aficionats al futbol.

Aprofitant aquest furor pel futbol, el mes d’octubre passat l’IJGE, a proposta del Xabi Rodríguez, del Departament Socioeconòmic [aquí entrevista a SER Catalunya], va iniciar el Campionat de Futbol de les Reserves Naturals de Dindéfélo i Goumbambere, amb l’objectiu de donar a conèixer les funcions d’aquestes àrees protegides entre la població i despertar un sentiment d’orgull per tenir el privilegi de viure en un lloc així.

En aquesta competició hi participen 16 equips, pels 18 pobles que conformen les dues reserves, i cada dissabte els camps de futbol repartits per ambdues àrees s’ambienten per l’ocasió: la gent del poble s’hi acosta a animar i les noies llueixen els seus millors vestits. Els jugadors s’han de desplaçar a peu o en bici fins el terreny on toqui jugar, encara que a vegades pot estar a uns 10km de distància. Per aquest torneig han pogut estrenar pilotes i equipacions, donades per Qatar Foundation, Esport Solidari Internacional i per l’escola donostiarra Santo Tomás Lizeoa. Fer arribar tot aquest material fins aquesta regió aïllada no ha estat fàcil; cada vegada que algun voluntari ha viatjat des de Dakar, ha dut amb ell alguna caixa ben plena. No obstant, els jugadors no compten amb el calçat adequat i sovint utilitzen sandàlies de plàstic amb o sense mitjons. Els banderins del linier són branques d’arbustos i el terreny de joc s’acaba quan topes amb els aficionats o amb la vegetació.

Àrbitre assistent de l'últim Nandoumari-Afia.

Noies assistents al Nandoumari-Afia.

Després d’haver presenciat un parell de partits d’aquesta competició, he detectat certes similituds en les maneres de jugar dels equips. Primerament, la pilota va més per l’aire que per terra i el joc és molt físic. L’Antares, voluntari a Nandoumari, forma part de l’equip del poble i està intentant introduir idees tàctiques, per tal que els jugadors no vagin amunt i avall darrere la pilota sense solta ni volta, així com treballar les jugades d’estratègia. Si bé els futbolistes a priori tenen clar quina posició ocupen al camp, a la pràctica, s’obliden una mica de la pissarra. 

Onze titular de Nandoumari, en el partit contra Dande.

No obstant, intenten imitar al màxim els esportistes famoso.: Un corre com Cristiano Ronaldo; d’altres equips practiquen rondos per escalfar simulant l'estil Barça, però amb el porter al mig i els altres 10 al voltant, de manera que els jugadors de camp poc acaben escalfant; quan algun es fa mal i cau a terra, li estiren la cama cap amunt com si tingués rampa, com veuen fer a la tele, sense saber que si pateix alguna lesió això el perjudicarà més encara... I sovint, es queixen del reglament per desconeixement.  

Jugador de Nandoumari lesionat en el darrer partit contra Afia.

Les particularitats del lloc són evidents i les problemàtiques que sorgeixen al llarg de la competició, ben singulars: equips que intenten fer jugar futbolistes d'altres pobles, infringint el reglament, o bé equips que no es presenten a la cita degut a enterraments o per no conèixer el dia del partit. En qualsevol cas, la resposta de tota la població davant d'aquesta iniciativa ha estat molt bona. El torneig està en boca de tothom i, de fet, coneixen el Xabi com a "Xabi FIFA". Els equips que es troben més lluny, a la reserva de Goumbambere, li fan arribar les actes dels partits a través de missatgers que li donen cartes a nom de "monsieur mon amie le blanc" mentre va pel carrer. 

La final del Campionat de les Reserves Naturals de Dindéfélo i Goumbambere tindrà lloc el mes de desembre, en format Final 4, essent les semifinals i la final en el mateix cap de setmana. Els aficionats tindran la sort de poder-ne gaudir amb vistes a un paisatge espectacular que cap estadi del món pot oferir, l’hàbitat dels ximpanzés, un lloc que el futbol està ajudant a protegir.