Les amenaces pels ximpanzés de Nandoumari

Quan vaig dir que marxaria a Senegal a estudiar ximpanzés, molta gent es va sorprendre de que n'hi hagués en aquest país. Suposo que es sol tenir la imatge d'aquests simis en països com ara el Congo, enmig de selves frondoses, però a Senegal, en un hàbitat ben diferent, també n'hi ha.

De les quatre subespècies de ximpanzés que existeixen, aquí es troba la de l'Àfrica de l'oest, Pan troglodytes verus, que té una població total estimada d'entre 21.300 i 55.600 individus. A Senegal, concretament, es calcula que existeixen entre 200 i 400 individus, tots ells situats al sud-est del país, dins de la regió administrativa de Tambacounda, esdevenint la població més septentrional de tot l'Àfrica. Davant d'aquestes xifres alarmants, la IUCN atorga als ximpanzés la categoria d'en perill (endangered).

Mapa de distribució del gènere Pan, que inclou ximpanzés i bonobos.

Estatus estimat de Pan troglodytes verus.

 Quines són les amenaces a les que s'enfronten aquests primats i, concretament, a Nandoumari?

• ·         Destrucció i alteració de l'hàbitat

Aquí és habitual la crema de boscos a l'inici de l'època de pluges per a la pastura del bestiar o per a cultivar-hi. En aquesta zona, l'alteració del bosc és especialment crítica, ja que es tracta d'un corredor natural entre les poblacions senegalesa i guineana. Així doncs, es potencia la fragmentació i l'aïllament dels grups i es redueien les possibilitats d'intercanvi genètic, veient-se compromesa així la seva supervivència.

Antic bosc, actual camp de cultiu d'arròs, Nonguere, Nandoumari.

La població local també accedeix al bosc per obtenir fusta, bambús o escorça de barke (Piliostigma thonninguii ) per construir els tancats, així com d'altres productes forestals, fet que accelera la degradació del bosc.

S'estima que s'ha perdut un 80% del bosc original de l'Àfrica occidental des dels anys 80, afectant tant els ximpanzés com la pluja, que ha disminuït en aquesta regió de manera més ràpida que en d'altres zones més àrides del Sahel.

Zona boscosa de la vall de Nandoumari cremada recentment.

• ·         Competència per recursos

Els ximpanzés i la població humana competeixen per diversos recursos: aigua, mel i recursos vegetals.

En el cas de l'aigua, el problema es fa especialment patent durant l'estació seca (novembre-maig), quan els rierols s'assequen i llavors, tant ximpanzés com persones, competeixen per l'accés als pocs punts d'aigua permanents que hi ha.

A Nandoumari és habitual que les dones vagin a netejar la roba al txangol, el mateix lloc on els primats van a beure aigua i prop d'on creix la vegetació on nidifiquen o d'on s'alimenten. La presència d'aquests animals intimida i espanta molt a les dones, que solen abandonar l'activitat i marxar corrent de la zona tant bon punt els senten o els veuen. Alhora, si les persones s'endinsen al bosc per obtenir aigua, això pot forçar als ximpanzés a retardar el consum d'aquesta, a desplaçar-se a zones habitades per altres comunitats o a defensar el seu propi territori.

En aquest sentit, és molt important que els pobles tinguin forage o almenys pous. De tota manera, per tradició, les dones segueixen anant als rierols a netejar, on seguiran coincidint amb els ximpanzés.

Txangol proper a Nandoumari, on les dones renten roba i on hi nidifiquen ximpanzés.

Pel que fa a la mel, no és excepcional que de tant en tant algun ximpanzé vagi fins alguna maison des abeilles (rusc d'abelles artificial) per fer-se amb la mel que hi ha acumulada a dins, causant més d'un empipament al propietari que pretenia vendre-la.

Maison des abeilles del Seydou, que suposadament va ser "atacada" per ximpanzés fa unes setmanes.

Per últim, un dels principals problemesm és la competició per diversos fruits, que són consumits tant per persones com per ximpanzés:  baobab (Adansonia digitata), goumbambe (Cola cordifolia), tamarindo (Tamarindus indica), thiouko (Lannea sp.), nete (Parkia biglobosa) o lare (Saba senegalensis).

Aquest últim, el lare, és una liana que produeix un fruit (març-juliol) que centra la dieta dels ximpanzés, sobretot entre els mesos de maig i juliol, quan hi ha escassetat d'altres fruits. El problema és que aquesta espècie és molt popular també entre els humans. La gent sol obrir el fruit, una mica àcid, per la meitat i afegir sucre als grans. Un cop barrejat, xupen els grans i escupen les llavors (tot i que hi ha gent que també se'ls empassa, com fan els ximpanzés). De tota manera, l'autoconsum no és tant preocupant com la recol·lecció massiva que es fa als boscos de poblets com Nandoumari, per vendre piles de sacs de lare que omplen camions destinats a ciutats com Kedougou, on es ven el lare a gran escala, o Dakar, on, de fet, es consumeix com a beguda. En poblacions que viuen de l'agricultura, la venda de lare abans d'iniciar la temporada de cultius proveeix d'un dels pocs ingressos extres que es poden tenir.

Lare (Saba senegalensis) consumit per ximpanzés.

Preparació del lare (Saba senegalensis)  abans de ser consumit.

La reducció d'aquest fruit en certes zones pot impactar molt negativament en els ximpanzés, que es poden veure obligats a migrar a altres zones, entrant en conflicte territorial amb altres grups. De fet, és habitual que durant el mes de maig el grup de ximpanzés de Nandoumari es desplaci fins a zones properes a la població de Sabé (Guinea), molt més riques en lare.

Per tal de reduir la pressió humana sobre aquest recurs, l'any passat l'IJG a Senegal va iniciar la campanya "Dale una tregua al bosque".

A Senegal, problemes com ara la caça o el tràfic de cries de ximpanzés no constitueixen una amenaça, ja que les creences de la població prohibeixen alimentar-se d'aquests primats, fet que no passa en molts d'altres països africans, on el bushmeat és un problema seriós. De tota manera, els ximpanzés d'aquesta zona creuen constantment la frontera amb Guinea, país on la caça és més habitual i on la persecució d'aquesta per part de les autoritats és mésdubtosa.

Tot i això, els ximpanzés de Senegal estan a un pas d'extingir-se. Les poblacions locals no tenen pas una actitud negativa vers el ximpanzé, però tampoc tenen una percepció de que es tracti d'una espècie en perill ni de que les seves accions tinguin relació amb l'estat dels primats. Clarament és necessari trobar maneres per fer entendre a les comunitats locals els beneficis de la conservació d'aquests animals. La gent de Nandoumari, per exemple, argumenta que és bo que hi hagi ximpanzés perquè, d'aquesta manera, el nostre guia té feina i nosaltres, els voluntaris, vivim allà.

Es calcula que el 75% dels ximpanzés de l'oest de l'Àfrica han desaparegut en els darrers 30 anys. Aquesta disminució per ella mateixa és alarmant, però el ximpanzé mereix una preocupació especial, ja que es tracta de l'espècie més propera als humans tant pel que fa a la genètica, la morfologia i el comportament.

"Chimpanzees, gorillas, orangutans have been living for hundreds of thousands of years in their forest, living fantastic lives, never overpopulating, never destroying the forest. I would say that they have been in a way more successful than us as far as being in harmony with the environment." Jane Goodall

Per a més informació:

- Regional Action Plan for the Conservation of Chimpanzees

- Status Survey and Conservation Action Plan. West African Chimpanzees

LEKKOL

Hi ha una escena que es sol repetir cada nit a casa. Havent sopat, el Younoussa, el meu germà, treu el seu cahier de la seva maleta de cartró, es col·loca el lampu (llanterna) entre el coll i l’espatlla i es posa a repassar la lliçó. Sento, com en veu baixa, repeteix la conjugació dels verbs o intenta recordar els habitants de Senegal. La seva llibreta, quadriculada i gastada, on s’hi escriuen totes les assignatures (matemàtiques, francès, geografia i història), em recorda a les que feien servir els avis quan anaven a estudi, en aquells anys grisos en que s’ensenyaven veritats absolutes, i que guardem a casa com un petit tresor que de tant en tant m’agrada tafanejar.

Llibreta del Younoussa, amb apunts de llengua i geometria

Ell és l’únic de la casa que va a l’escola. L’Aissatou petita, que deu rondar els 6 anys, encara no hi va. L’Aissatou gran (uns 17 anys) hi va anar. Ho sé perquè parla francès, cosa que no fa la meva altra germana Maimouna (uns 14 anys). Sigui com sigui, el motiu pel qual una va deixar d’estudiar i l’altra no ho va començar a fer és el mateix. El seu destí és ser una bona mare i muller i el seu hàbitat natural ha de ser la llar.

Un altre fill de la casa, que només he vist un cop, no assisteix a l’escola normal, sinó a una escola corànica a Dindéfelo. No és el més habitual però tampoc és estrany que algun nen sigui destinat a aquestes escoles no estatals, on es dóna formació per esdevenir un bon musulmà, ja que a l’escola pública no s’imparteix religió. En teoria, no s’ofereix únicament ensenyament religiós, però quan vaig conèixer aquest germà no em va saber dir ni una paraula en francès, ja que ara només pot parlar àrab.

El curs escolar va acabar aquest divendres 6 de juny a Nandoumari. Els crits de joia dels nens i nenes el dia de final de curs és igual a tot arreu!. El Younoussa va tornar molt content perquè ha quedat primer alumne de la classe després de la composition i l’any que ve podrà començar l’últim curs de l’escola primària.

L’escola de Nandoumari és una instal·lació feta de bambú trenat (krentens, com s’anomenen aquí) i palla. Està dividida en tres espais, un per cada grup de nens i nenes: els petits, els mitjans i els grans, amb un total de 52. Els “pupitres” són vells, gastats, inestabes, amb calaixos que no estan ben fixats.

Escola de Nandoumari

Una de les aules de l'escola de Nandoumari

Amb una construcció d’aquestes característiques no és possible assistir a classe quan plou. De fet, a cada xàfec, els nens són enviats cap a casa. És per això que l’escola acaba tan aviat i fins a finals d’any segurament no comenci el següent curs escolar. L’altre motiu és que els infants són molt necessaris com a mà d’obra al camp i just ara comença l’època dels cultius.

Els dos únics professors de l’escola, un de Dakar i l’altre de Kolda, on no es parla el pular, destinats a aquest poblet, se senten com uns villageois i aprofiten cadascun dels mils festius del calendari senegalès per tornar a casa el màxim de dies possible. Així doncs, és ben normal que els dies sense escola acabin sent més que els reglamentaris perquè els professors no han tornat quan toca.

A Senegal se segueix el sistema educatiu francès pel que fa a l’organització, però no pas la seva pedagogia, basada en la memorització i la repetició. Quan els nens i nenes finalitzen l’école, a l’edat dels 12 anys aproximadament, si volen continuar estudiant, han d’anar al collège de Dindéfelo, etapa que dura 4 anys, i ben pocs ja accedeixen al lycée, a Dindéfelo o Kedougou, per estudiar-hi els 3 darrers anys abans d’arribar a una hipotètica universitat. Al voltant d’un 80% dels alumnes de Nandoumari finalitza els estudis primaris i cada cop sembla que hi hagi més conscienciació a la població de la importància que té l’educació.

Collège de Dindéfelo

Jo conec uns quants nois que a diari fan el viatge d’hora i mitja anar i hora i mitja tornar, amb una pendent molt pronunciada, per arribar fins a Dindéfelo. Ben sovint, altres obligacions deixen l’educació en un segon pla i l’absentisme escolar és ben habitual. Algunes nits, s’acosten fins a casa per repassar les lliçons de castellà o perquè els ajudi a fer alguna redacció en anglès. És difícil que les noies de Nandoumari continuïn aquesta etapa educativa, ja que s’han d’encarregar de les tasques domèstiques, si bé les noies de Dindéfelo, que no s’han de desplaçar, sí que hi solen anar.

M’agradaria pensar que el futur de la petita Aissatou no serà el mateix que el de les altres dues noies de la casa. M'encantaria que el Younoussa continués la seva educació secundària i tingués les eines per triar a què es vol dedicar. Vull creure que les noves generacions tindran més oportunitats, que aquest determinisme es trencarà, que el fet d'haver nascut en un racó de món, dalt de la muntanya, en un poblet que fa frontera entre dos països de l'Àfrica occidental, no t'ha d'estigmatitzar. Els llapis i els llibres són les nostres millors armes.

"Education is the most powerful weapon which you can use to change the world." Nelson Mandela

"You educate a man; you educate a man. You educate a woman; you educate a generation." Brigham Young

"I don't mind if I have to sit on the floor at school. All I want is education. And I'm afraid of no one." Malala Yousufzai

Per què un blog?

Just avui va 4 mesos que vaig arribar al sud-est del Senegal, a la Reserva Natural Comunitària de Dindéfelo, per participar com a voluntària en el Programa de Conservació del Ximpanzé de l'Àfrica de l'Oest, dins del Departament d'Investigació de l'Instituto Jane Goodall España, fent un estudi ecològic d'aquest primat (Pan troglodytes verus).

Durant tot aquest temps he estat enviant mails a familiars i amics explicant les meves vivències i impressions de la meva estada aquí i de la feina que he anat duent a terme.

Fins ara he anat informant de tot allò que m'ha anat passant: l'arribada a Dindéfelo primer, i després a Nandoumari, el meu site, la visita de la Jane Goodall per inaugurar l'Estació Biològica, el cens de ximpanzés que va tenir lloc durant el mes de març, les primeres sortides de camp, el taller de melmelades, anècdotes de la meva vida diària...

Però ara tinc ganes de donar forma a tot plegat, de començar a escriure al voltant de temes que trobo interessants, tant a nivell científic -com ara la relació entre la maduració dels fruits i els moviments dels ximpanzés, l'elaboració de nius, els conflictes entre la població humana i aquests simis, etc.-, com a nivell més antropològic o social -l'alimentació a la meva regió, l'estructura i vida familiar, l'educació, el paper de la dona, la cultura peul, etc. Intentaré, si el temps i la connexió m'ho permeten, anar escrivint cada setmana una entrada al blog.

Per últim, segurament us preguntareu: per què es titula Jam tun?. Doncs bé, aquesta expressió en llengua pular vol dir <<només pau>> i és la resposta més utilitzada a qualsevol pregunta a l'hora de saludar-se.

Una conversa típica sol començar així:

- Wale jam. (=Bon dia)
- Jam tun.

- Tanna alaa? (= El diable és aquí?. A la pràctica és com un <<què tal?>>)
- Jam tun.

- Beyngure nden? (= Està bé la família?)
- Jam tun.

Però jam tun no és simplement una expressió utilitzada a dojo aquí. És també una manera de viure i entendre la vida: la calma, el bon esperit, l'anar fent tranquil·lament però sense parar. I de ben segur, aquest jam tum és una de les moltes coses que m'enduré d'aquesta experiència inoblidable.