Les amenaces pels ximpanzés de Nandoumari

Quan vaig dir que marxaria a Senegal a estudiar ximpanzés, molta gent es va sorprendre de que n'hi hagués en aquest país. Suposo que es sol tenir la imatge d'aquests simis en països com ara el Congo, enmig de selves frondoses, però a Senegal, en un hàbitat ben diferent, també n'hi ha.

De les quatre subespècies de ximpanzés que existeixen, aquí es troba la de l'Àfrica de l'oest, Pan troglodytes verus, que té una població total estimada d'entre 21.300 i 55.600 individus. A Senegal, concretament, es calcula que existeixen entre 200 i 400 individus, tots ells situats al sud-est del país, dins de la regió administrativa de Tambacounda, esdevenint la població més septentrional de tot l'Àfrica. Davant d'aquestes xifres alarmants, la IUCN atorga als ximpanzés la categoria d'en perill (endangered).

Mapa de distribució del gènere Pan, que inclou ximpanzés i bonobos.

Estatus estimat de Pan troglodytes verus.

 Quines són les amenaces a les que s'enfronten aquests primats i, concretament, a Nandoumari?

• ·         Destrucció i alteració de l'hàbitat

Aquí és habitual la crema de boscos a l'inici de l'època de pluges per a la pastura del bestiar o per a cultivar-hi. En aquesta zona, l'alteració del bosc és especialment crítica, ja que es tracta d'un corredor natural entre les poblacions senegalesa i guineana. Així doncs, es potencia la fragmentació i l'aïllament dels grups i es redueien les possibilitats d'intercanvi genètic, veient-se compromesa així la seva supervivència.

Antic bosc, actual camp de cultiu d'arròs, Nonguere, Nandoumari.

La població local també accedeix al bosc per obtenir fusta, bambús o escorça de barke (Piliostigma thonninguii ) per construir els tancats, així com d'altres productes forestals, fet que accelera la degradació del bosc.

S'estima que s'ha perdut un 80% del bosc original de l'Àfrica occidental des dels anys 80, afectant tant els ximpanzés com la pluja, que ha disminuït en aquesta regió de manera més ràpida que en d'altres zones més àrides del Sahel.

Zona boscosa de la vall de Nandoumari cremada recentment.

• ·         Competència per recursos

Els ximpanzés i la població humana competeixen per diversos recursos: aigua, mel i recursos vegetals.

En el cas de l'aigua, el problema es fa especialment patent durant l'estació seca (novembre-maig), quan els rierols s'assequen i llavors, tant ximpanzés com persones, competeixen per l'accés als pocs punts d'aigua permanents que hi ha.

A Nandoumari és habitual que les dones vagin a netejar la roba al txangol, el mateix lloc on els primats van a beure aigua i prop d'on creix la vegetació on nidifiquen o d'on s'alimenten. La presència d'aquests animals intimida i espanta molt a les dones, que solen abandonar l'activitat i marxar corrent de la zona tant bon punt els senten o els veuen. Alhora, si les persones s'endinsen al bosc per obtenir aigua, això pot forçar als ximpanzés a retardar el consum d'aquesta, a desplaçar-se a zones habitades per altres comunitats o a defensar el seu propi territori.

En aquest sentit, és molt important que els pobles tinguin forage o almenys pous. De tota manera, per tradició, les dones segueixen anant als rierols a netejar, on seguiran coincidint amb els ximpanzés.

Txangol proper a Nandoumari, on les dones renten roba i on hi nidifiquen ximpanzés.

Pel que fa a la mel, no és excepcional que de tant en tant algun ximpanzé vagi fins alguna maison des abeilles (rusc d'abelles artificial) per fer-se amb la mel que hi ha acumulada a dins, causant més d'un empipament al propietari que pretenia vendre-la.

Maison des abeilles del Seydou, que suposadament va ser "atacada" per ximpanzés fa unes setmanes.

Per últim, un dels principals problemesm és la competició per diversos fruits, que són consumits tant per persones com per ximpanzés:  baobab (Adansonia digitata), goumbambe (Cola cordifolia), tamarindo (Tamarindus indica), thiouko (Lannea sp.), nete (Parkia biglobosa) o lare (Saba senegalensis).

Aquest últim, el lare, és una liana que produeix un fruit (març-juliol) que centra la dieta dels ximpanzés, sobretot entre els mesos de maig i juliol, quan hi ha escassetat d'altres fruits. El problema és que aquesta espècie és molt popular també entre els humans. La gent sol obrir el fruit, una mica àcid, per la meitat i afegir sucre als grans. Un cop barrejat, xupen els grans i escupen les llavors (tot i que hi ha gent que també se'ls empassa, com fan els ximpanzés). De tota manera, l'autoconsum no és tant preocupant com la recol·lecció massiva que es fa als boscos de poblets com Nandoumari, per vendre piles de sacs de lare que omplen camions destinats a ciutats com Kedougou, on es ven el lare a gran escala, o Dakar, on, de fet, es consumeix com a beguda. En poblacions que viuen de l'agricultura, la venda de lare abans d'iniciar la temporada de cultius proveeix d'un dels pocs ingressos extres que es poden tenir.

Lare (Saba senegalensis) consumit per ximpanzés.

Preparació del lare (Saba senegalensis)  abans de ser consumit.

La reducció d'aquest fruit en certes zones pot impactar molt negativament en els ximpanzés, que es poden veure obligats a migrar a altres zones, entrant en conflicte territorial amb altres grups. De fet, és habitual que durant el mes de maig el grup de ximpanzés de Nandoumari es desplaci fins a zones properes a la població de Sabé (Guinea), molt més riques en lare.

Per tal de reduir la pressió humana sobre aquest recurs, l'any passat l'IJG a Senegal va iniciar la campanya "Dale una tregua al bosque".

A Senegal, problemes com ara la caça o el tràfic de cries de ximpanzés no constitueixen una amenaça, ja que les creences de la població prohibeixen alimentar-se d'aquests primats, fet que no passa en molts d'altres països africans, on el bushmeat és un problema seriós. De tota manera, els ximpanzés d'aquesta zona creuen constantment la frontera amb Guinea, país on la caça és més habitual i on la persecució d'aquesta per part de les autoritats és mésdubtosa.

Tot i això, els ximpanzés de Senegal estan a un pas d'extingir-se. Les poblacions locals no tenen pas una actitud negativa vers el ximpanzé, però tampoc tenen una percepció de que es tracti d'una espècie en perill ni de que les seves accions tinguin relació amb l'estat dels primats. Clarament és necessari trobar maneres per fer entendre a les comunitats locals els beneficis de la conservació d'aquests animals. La gent de Nandoumari, per exemple, argumenta que és bo que hi hagi ximpanzés perquè, d'aquesta manera, el nostre guia té feina i nosaltres, els voluntaris, vivim allà.

Es calcula que el 75% dels ximpanzés de l'oest de l'Àfrica han desaparegut en els darrers 30 anys. Aquesta disminució per ella mateixa és alarmant, però el ximpanzé mereix una preocupació especial, ja que es tracta de l'espècie més propera als humans tant pel que fa a la genètica, la morfologia i el comportament.

"Chimpanzees, gorillas, orangutans have been living for hundreds of thousands of years in their forest, living fantastic lives, never overpopulating, never destroying the forest. I would say that they have been in a way more successful than us as far as being in harmony with the environment." Jane Goodall

Per a més informació:

- Regional Action Plan for the Conservation of Chimpanzees

- Status Survey and Conservation Action Plan. West African Chimpanzees