LEKKOL

Hi ha una escena que es sol repetir cada nit a casa. Havent sopat, el Younoussa, el meu germà, treu el seu cahier de la seva maleta de cartró, es col·loca el lampu (llanterna) entre el coll i l’espatlla i es posa a repassar la lliçó. Sento, com en veu baixa, repeteix la conjugació dels verbs o intenta recordar els habitants de Senegal. La seva llibreta, quadriculada i gastada, on s’hi escriuen totes les assignatures (matemàtiques, francès, geografia i història), em recorda a les que feien servir els avis quan anaven a estudi, en aquells anys grisos en que s’ensenyaven veritats absolutes, i que guardem a casa com un petit tresor que de tant en tant m’agrada tafanejar.

Llibreta del Younoussa, amb apunts de llengua i geometria

Ell és l’únic de la casa que va a l’escola. L’Aissatou petita, que deu rondar els 6 anys, encara no hi va. L’Aissatou gran (uns 17 anys) hi va anar. Ho sé perquè parla francès, cosa que no fa la meva altra germana Maimouna (uns 14 anys). Sigui com sigui, el motiu pel qual una va deixar d’estudiar i l’altra no ho va començar a fer és el mateix. El seu destí és ser una bona mare i muller i el seu hàbitat natural ha de ser la llar.

Un altre fill de la casa, que només he vist un cop, no assisteix a l’escola normal, sinó a una escola corànica a Dindéfelo. No és el més habitual però tampoc és estrany que algun nen sigui destinat a aquestes escoles no estatals, on es dóna formació per esdevenir un bon musulmà, ja que a l’escola pública no s’imparteix religió. En teoria, no s’ofereix únicament ensenyament religiós, però quan vaig conèixer aquest germà no em va saber dir ni una paraula en francès, ja que ara només pot parlar àrab.

El curs escolar va acabar aquest divendres 6 de juny a Nandoumari. Els crits de joia dels nens i nenes el dia de final de curs és igual a tot arreu!. El Younoussa va tornar molt content perquè ha quedat primer alumne de la classe després de la composition i l’any que ve podrà començar l’últim curs de l’escola primària.

L’escola de Nandoumari és una instal·lació feta de bambú trenat (krentens, com s’anomenen aquí) i palla. Està dividida en tres espais, un per cada grup de nens i nenes: els petits, els mitjans i els grans, amb un total de 52. Els “pupitres” són vells, gastats, inestabes, amb calaixos que no estan ben fixats.

Escola de Nandoumari

Una de les aules de l'escola de Nandoumari

Amb una construcció d’aquestes característiques no és possible assistir a classe quan plou. De fet, a cada xàfec, els nens són enviats cap a casa. És per això que l’escola acaba tan aviat i fins a finals d’any segurament no comenci el següent curs escolar. L’altre motiu és que els infants són molt necessaris com a mà d’obra al camp i just ara comença l’època dels cultius.

Els dos únics professors de l’escola, un de Dakar i l’altre de Kolda, on no es parla el pular, destinats a aquest poblet, se senten com uns villageois i aprofiten cadascun dels mils festius del calendari senegalès per tornar a casa el màxim de dies possible. Així doncs, és ben normal que els dies sense escola acabin sent més que els reglamentaris perquè els professors no han tornat quan toca.

A Senegal se segueix el sistema educatiu francès pel que fa a l’organització, però no pas la seva pedagogia, basada en la memorització i la repetició. Quan els nens i nenes finalitzen l’école, a l’edat dels 12 anys aproximadament, si volen continuar estudiant, han d’anar al collège de Dindéfelo, etapa que dura 4 anys, i ben pocs ja accedeixen al lycée, a Dindéfelo o Kedougou, per estudiar-hi els 3 darrers anys abans d’arribar a una hipotètica universitat. Al voltant d’un 80% dels alumnes de Nandoumari finalitza els estudis primaris i cada cop sembla que hi hagi més conscienciació a la població de la importància que té l’educació.

Collège de Dindéfelo

Jo conec uns quants nois que a diari fan el viatge d’hora i mitja anar i hora i mitja tornar, amb una pendent molt pronunciada, per arribar fins a Dindéfelo. Ben sovint, altres obligacions deixen l’educació en un segon pla i l’absentisme escolar és ben habitual. Algunes nits, s’acosten fins a casa per repassar les lliçons de castellà o perquè els ajudi a fer alguna redacció en anglès. És difícil que les noies de Nandoumari continuïn aquesta etapa educativa, ja que s’han d’encarregar de les tasques domèstiques, si bé les noies de Dindéfelo, que no s’han de desplaçar, sí que hi solen anar.

M’agradaria pensar que el futur de la petita Aissatou no serà el mateix que el de les altres dues noies de la casa. M'encantaria que el Younoussa continués la seva educació secundària i tingués les eines per triar a què es vol dedicar. Vull creure que les noves generacions tindran més oportunitats, que aquest determinisme es trencarà, que el fet d'haver nascut en un racó de món, dalt de la muntanya, en un poblet que fa frontera entre dos països de l'Àfrica occidental, no t'ha d'estigmatitzar. Els llapis i els llibres són les nostres millors armes.

"Education is the most powerful weapon which you can use to change the world." Nelson Mandela

"You educate a man; you educate a man. You educate a woman; you educate a generation." Brigham Young

"I don't mind if I have to sit on the floor at school. All I want is education. And I'm afraid of no one." Malala Yousufzai